Proclamada la república a Portugal el 5 d'octubre de 1910, José María Esquerdo manifestava al diari The New York Times la seva satisfacció per aquest fet i el seu desig que un dia Espanya i Portugal pogueren constituir-se en una federació d'estats.

 

Les declaracions, ràpidament contestades pel govern del liberal Canalejas i els diputats conservadors que acusaven Esquerdo de conspirador, per intentar estendre el moviment revolucionari portuguès cap a Espanya i d'atacar a l'exèrcit per involucrar-lo en una operació patrocinada per la monarquia portuguesa contra la recentment proclamada república portuguesa, van ser aclarides per l'il·lustre alienista des del seu escó del Congrés dels Diputats en la sessió parlamentària del 10 d'octubre de 1910.

 

Va admetre Esquerdo, que era cert el fet que des de feia temps els republicans espanyols i portuguesos treballaven junts per una proclamació conjunta de la República en ambdós països i que lamentava profundament que això no s'hagués produït també a Espanya, però que no consentia, sota cap pretext, que se l'acusés d'atacar a l'exèrcit, ja que des de sempre havia col·laborat amb este i havia prestat ajuda mèdica quan les necessitats ho demanaven.

 

El seu discurs, molt comentat en premsa durant els dies posteriors per la seva intensitat en el debat amb el president Canalejas, finalitzava amb una declaració final, la seva intenció de no tornar a intervenir al Congrés durant la resta de legislatura. El seu delicat estat de salut, va apuntar, així ho aconsellava.